L’afecció és aquest vincle emocional desenvolupat en la nostra infància i el procés que ens permet generar una relació amb les altres persones. És un procés evolutiu acord amb el nostre creixement i desenvolupament emocional i cerebral, a partir de les experiències viscudes amb els progenitors i/o cuidadors, sent la base de la nostra personalitat adulta.
La primera afecció que generem és en la infància amb el nucli familiar, principalment amb els nostres pares. A mesura que anem entrant en l’adolescència els amics adquireixen més rellevància. En l’edat adulta la nostra parella adquireix un paper principal, fins al moment que arriben els nostres propis fills, que desbanquen qualsevol relació anterior pel que fa a rellevància.
Sent un vincle inicialment emocional, afecta de manera directa en el desenvolupament i capacitats de la persona, ja que aquest procés de crear vincle emocional amb els progenitors està directament relacionat amb l’instint de supervivència del nadó o infant. El vincle capacita el nadó a assumir la seva existència individual, i a entendre que és un ésser a part dels seus progenitors, prenent consciència que hi ha un món en el seu interior i que hi ha un món exterior que és on entra en joc la importància de la qualitat de l’ afecció que es genera amb els pares.